diumenge, 14 de març de 2010

Una aproximació als transgènics.




Els organismes modificats genèticament (OMG) porten la polèmica des de la seva legalització el 1998, tan per l’opinió dels consumidors, com polítics, agricultors i ecologistes. Menys la comunitat científica que s’ha mantingut en general amb una sola veu.


De plantes transgèniques en cultiu n’hi ha diverses per tot el món i un nombre més gran que s’investiguen per a futures aplicacions. Sovint es té la concepció que fàcilment podem consumir transgènics sense saber-ho. Si un producte conté més del 0,9% en el seu contingut ho ha d’indicar.


Quins avantatges tenen els transgènics respecte al cultius tradicionals?

Els transgènics que hi ha aquest moment s’han modificat per tal que siguin resistents a insectes herbívors, o als herbicides, com el cas de l’arròs daurat (que forma part de la dieta bàsica de gairebé la meitat de la població mundial), el blat de moro, o el cotó. Degut aquestes característiques fan que la producció sigui superior i amb menor despeses, ja que no és necessari invertir tant en fitosanitaris (no fa falta fumigar contra els insectes) i a més al presentar resistència als herbicides es poden aplicar aquests sense perjudicar les espècies plantades i eliminant les espècies no desitjades (males herbes) i així ajuda a augmentar la producció.


Però d’on venen els transgènics?

Ja fa dècades que l’esser humà intenta modificar genèticament els animals domèstics, o les plantes per tal que aquests produïssin més, tinguessin més resistència... això ho feia creuant els individus que més els interessava, per exemple si volia que les ovelles produïssin més llana creuava els individus que tenien més llana, aixi probablement els descendents adquirien aquesta característica o fins i tot potser produirien més llana que els progenitors. O la clonació que no és res més que plantar un esqueix, i aconseguim un individu genèticament igual del qual hem extret l’esqueix. Cada vegada que es planta un esqueix per exemple esqueixos de gerani s’està clonant un individu.

En canvi la diferència amb els transgènics és la “precisió” enlloc de creuar varietats i esperar que l’atzar incideixi sobre una característica concreta.

Per introduir un gen nou s’aprofita l’habilitat d’un bacteri, que quan infecta les plantes és capaç d’introduir alguns dels seus gens per controlar-la. La biotecnologia utilitza aquesta caracterítica per incorporar els seus propis gens a través del bacteri, anul•lant la seva capacitat per danyar les cèl•lules de la planta.

El blat de moro Bt se l’hi ha introduït un gen que procedeix del bacteri Bacillus thuringiensis, aquest bacteri produeix una proteïna tòxica per a diversos insectes herbívors i totalment innòcua per als humans. L’opció transgènica evitar, en aquest cas, l’ús d’insecticides que influeix negativament sobre el medi ambient. A l’Estat Espanyol, s’en cultiven unes 75.148ha i s’estima que representa un 25% de la producció total. Aquesta producció es destina per a pinsos d’animals.




Els transgènics poden causar problemes de salut?

Un dels dubtes i pors que generen els transgènics a la població és a nivell de salut, ja que la gent no acaba de veure clares les repercussions que poden tenir el fet de menjar productes que contenen plantes transgèniques. Amb qualsevol aliment que ens mengem des d’un enciam a un tall de carn, ens mengem els gens d’aquests organismes. El nostre sistema digestiu degrada els gens, proteïnes... fins a molècules assimilables, o sigui que teòricament és el mateix que si ens mengem blat de moro transgènic com blat de moro no transgènic.



Són perjudicials pel medi ambient?

Un dels problemes que es plantegen és la possibilitat de passar els gens transgènics a les varietats silvestres “teòricament és possible”, de forma natural espècies genèticament properes s’hibriden, un exemple és el creuament de l’alzina (Quercus Ilex) i del suro (Quercus Suber) que poden donar a lloc a un híbrid conegut com a surolí el qual té característiques dels dos individus.
En el cas de tractant-se de transgènics si hi hagués espècies genèticament properes es podria produir aquest fenomen, tot i que normalment els híbrids generats són estèrils. (

A més l’única planta transgènica que es pot cultivar a la Unió Europea és el blat de moro anomenat Bt. Pel que fa a les espècies transgèniques més esteses en el món són: El blat de moro, la soja, l’arròs daurat i el cotó.

El blat de moro és una planta d’origen Americà, per tant no és autòctona fet que fa que en el nostre país no hi hagi plantes autòctones genèticament prou properes per tal que es puguin hibridar.


Les oportunitats dels transgènics.

Molts dels projectes actuals s’encaminen a un possible ús mèdic per combatre virus, bacteris que causen malalties com la diarrea, la SIDA, la ràbia o l’hepatitis B. Fa un temps (9 mesos) l’empresa SemBiosys Genetics va anunciar que en tres anys podrà comercialitzar insulina produïda per una planta, la qual cosa farà que aquest medicament pugi aplicar-se de forma gasosa (més fàcil) i avaretirà el seu cost.

Una altra branca de la recerca és d’estudiar la utilització de les plantes com materia prima per a fer biocombustibles, millorar les qualitats dels aliments perquè siguin menys nocius o aconseguir bioplàstics degradables.

2 comentaris:

  1. No entenc com t´has pogut deixar al calaix les consecuencies socials dels transgenics, les desigualtats que provoquen i els valors étics que venen asociats a aquesta tecnologia.

    A mes a mes, encara no puc assimilar el que acabe de llegir...........

    Et recomano que llegueixis el seguent article per entendre un altre punt de vista...

    http://joseppamies.wordpress.com/la-locura-de-las-semillas-transgenicas/

    ResponElimina
  2. em sembla una informació inadequada per menors com tu

    ResponElimina