dissabte, 20 de març de 2010

Què respirem? Una aproximació a la contaminació atmosfèrica.



La pregunta de què respirem sembla molt obvia, respirem aire. Però l’aire és un compost de diferents productes, com Oxigen, nitrogen, Diòxid de carboni, Ozó... Molts productes es troben de forma natural a l’aire, però d’altres que tenen un caràcter tòxic es deuen principalment a la activitat humana. I precisament són aquests productes que depenen de nosaltres que volem saber quins efectes poden tenir.

Els compostos que es generen i que actuen com a tòxics a les plantes i animals es deu en gran part pel transport per carretera, tant de persones com de mercaderies, i que es tracta de la principal font de contaminació de les àrees urbanes. De fet aquesta afirmació juntament amb l’efecte negatiu de la contaminació en la salut, a curt i llarg termini ja no son hipòtesis sinó que han esdevingut afirmacions acceptades pel gran públic en general.

Fins fa un temps les activitats industrials eren el primer factor de contaminació de l’aire, actualment el trànsit n’és (a les zones urbanes) el principal culpable.

Les anàlisis demostren que una intensitat més baixa de vehicles està relacionada amb un aire menys brut. Els contaminants emesos pels motors de combustió interna són molt diversos: hi ha diòxid de carboni (CO2) i monòxid de carboni (CO), hidrocarburs, òxids de nitrogen (NO2, NO, NOX), òxids de sofre (SO), principalment So2. Aquests contaminants s’anomenen contaminants primaris ja que són els que es produeixen directament, mentre que aquests poden reaccionar entre si o amb altres productes per a donar uns segons contaminants. Un exemple és la reacció dels NOX amb els rajos ultraviolats donen lloc a ozó troposfèric (ozó que es localitza a pocs metres del sòl), altament contaminant, aquests últims reben el nom de contaminants secundaris.






No tots els contaminants són gasos, també n’hi ha de sòlids, com les partícules en suspensió i els metalls pesants. Cal ressaltar que, contra el que es podria pensar, una part important de la contaminació per partícules fines del trànsit no prové de les emissions dels motors a través dels tubs d’escapament. Aproximadament un 30% té el seu orígens en el desgast mecànic del motor, dels frens, dels pneumàtics o del ferm de rodament. Aquest fet amb la tipologia d’urbanisme dens, i d’edificis alts fa que l’aire quedi estancat i juntament amb la climatologia poc plujosa fa que hi hagi moltes dificultats per a dispersar i netejar l’atomosfera de contaminants. La pluja arrossega els sòlids i metalls pesants i els dispersa en el territori, fent que l’acció contaminant no es concentri únicament en un punt.


Quins efectes tenen els contaminants?

Segons les propietats químiques i físiques dels contaminants tenen efectes sobre el medi:

El diòxid de carboni CO2

El CO2 és un dels principals factors que es produeixi l’increment de l’efecte hivernacle.

El monòxid de carboni CO

El monòxid de carboni té un paper més perjudicial a nivell de salut que el CO2, ja que el CO es fixa a l’hemoglobina (a les cèl·lules sanguínies) i fa que aquestes no puguin transportar oxigen, reduint així l’eficàcia de la respiració.

El diòxid de sobre (SO2) ha estat el contaminant més característic del medi urbà i és el principal causant de l’smog fotoquímic (la típica boira que caracteritzava la ciutat de Londres). Aquest contaminant s’emetia en grans quantitats en la crema de carbó i de combustibles fòssils de baixa qualitat. Aquest smog quan es combina amb el vapor d’aigua pot generar la pluja àcida, però també afecta de forma important el procés respiratori de les persones, provoca afectacions a les mucoses dels ulls...

Els òxids de nitrogen (N2O, NO, NO2),

Prodeceixen de la combustió de motors (el Nitrogen atomosfèric a altes temperatures es combina amb l’oxigen) , produeixen irritació a les mucoses respiratòries i als ulls. En altes concentracions poden inhibir la fotosíntesi d'algunes plantes.

Un dels metalls pesants més contaminants per la seva enorme presència era el plom, que s’utilitzava com a estabilitzador a la gasolina super.

El plom procedents de la indústria metal·lúrgica i de les benzines afecta al sistema nerviós, provocant paràlisis, manca de coordinació...

L’ozó

L’ozó es tracta d’un contaminant d’origen secundari, que a pocs metres del sòl produeix necrosi cel·lular, irritació dels ulls, afecta al creixement de la vegetació... La necrosi cel·lular és la mort de les cèl·lules, i una de les espècies que és més sensible és el pollancre (populus nigra) que es troba a molts pobles i ciutats, una forma fàcil de veure si hi ha presència d’ozó és observar a les fulles unes taques marrons que són l’efecte de l’ozó sobre les plantes.

Les partícules sòlides

Aquestes partícules sòlides que provenen del desgast dels frens, pneumàtics, ferm, etc. les podríem diferenciar per la seva mida. Així, les PM10 tenen un diàmetre inferior a les 10 micres (mil·lèsimes de mil·límetre), mentre que les PM2,5 són més petites i no arriben a les 2,5 micres. Totes dues són perilloses, però les més petites tenen la capacitat de penetrar més profundament a les vies respiratòries i produir lesions al teixit respiratori (alvèols) produint inflamacions, i es dipositen en els pulmons, reduint la capacitat de respiració.

A més d’aquestes partícules hi ha les PM0,1 que són partícules ultrafines, que tenen un diàmetre inferior a les 0,1micres, són majoritàriament emeses pels motors dièsel. Cal destacar que aquests darrers actualment disposen de tecnologies (filtres, catalitzadors...) que fan que no emetin tantes partícules.

A més, aquests contaminants i l’exposició simultània a diversos contaminants agreugen de forma important l’aparició de malalties respiratòries com l’asma infantil, l’augment de les al·lèrgies a la població en general, increment de càncers de pulmó i poden arribar a provocar aterosclerosi

Ja que s’ha detectat que la contaminació és un factor que determina la qualitat de vida i afecta de forma severa a la vida dels ciutadans, sobretot aquells que viuen en zones amb molt de transit (com és el cas de les ciutats), fa un temps que es van començar a portar a terme diferents mesures:

Algunes mesures estan basades en solucions tècniques, com per exemple disminuint l’emissió de contaminants dels motors (millorant els combustibles i la combustió dels motors) o bé a través de nous ferms de carretera que disminueixen el desgast dels pneumàtics i l’alliberament de partícules. També s’està fent una important tasca amb els filtres de particules d’emissions dels vehicles nous, sobretot en els vehicles dièsel, tot i que actualment en aquests moments la flota de vehicles és molt envellida

La mesura essencial però sembla la reducció dels nivells del trànsit. En aquests moments es comencen a prendre mesures per intentar reduir els nivells de contaminació de les àrees urbanes, aquest és el debat que darrerament s’està parlant moltíssim sobretot a la zona de l’àrea metropolitana de Barcelona, la regulació de la velocitat. L’any passat es va limitar la velocitat a 80km/h i aquest any es vol ampliar la zona de regulació del trànsit.

Sembla que aquesta mesura comença a presentar algun resultat positiu, ja que els primers estudis així ho demostren. Però aquesta no és la única mesura que s’ha d’optar per a la reducció de la utilització del transport privat, si realment es vol reduir la contaminació s’ha de fer una política que realment fomenti l’ús del transport públic, aquesta serà la única solució que farà que realment es redueixin de forma important els nivells de contaminació de les àrees urbanes.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada