La gota freda

Al setembre i l'octubre algunes de les zones de la península Ibèrica veuen el seu cel cobert de ruixats i tempestes d'una violència extraordinària i de poca durada. Es tracta de la gota freda, resultat de la suma de tres factors habituals en aquesta època de l'any, especialment en la zona mediterrània: mar calent, atmosfera inestable en la superfície i aire fred en l'altura. Catàstrofes com les inundacions de Bilbao a finals d'agost de 1983 o el trencament de la presa de Tous (València) a l'octubre de 1982 han passat a la memòria col·lectiva d'un país que, tant per les condicions climatològiques com orogràfiques, està destinat a viure de bracet amb la gota freda estacional.

Com es genera la gota freda

• El mar es troba a temperatures altes. El Mediterrani, per exemple, pot arribar al final de l'estiu als trenta graus en zones pròximes a la costa.
• Es desprèn molt de vapor d'aigua, com l'aigua calenta d'un bany o una dutxa.
• Si en aquestes condicions climàtiques arriba una borrasca o un front fred i hi ha una bossa d'aire fred en altura, es produeix una situació d'inestabilitat.
• El vapor d'aigua, que el mar allibera en grans quantitats, puja arrossegat per la inestabilitat i es condensa en trobar-se amb la zona freda, i com a resultat es forma un núvol.
• Aquest núvol pot anar engrandint-se a gran velocitat perquè el vapor ascendent troba molta facilitat per a pujar en trobar-se amb zones més fredes, i amb aquest fred va condensant-se cada vegada més aigua.

Així, en molt poques hores es poden formar grans núvols tempestuosos que encara que no tinguin una gran extensió horitzontal poden fer més de deu quilòmetres d'altura. Aquests núvols descarreguen una forta pluja, normalment acompanyada d'un gran aparell elèctric i de pedra. No obstant això, alguns meteoròlegs afirmen que la gota freda no sempre va associada a pluges intenses o catastròfiques.

Danys i la importància del sòl

Alguns especialistes prefereixen utilitzar les sigles DANA (Depressió Asilada de Nivells Alts) per a referir-se a aquest fenomen meteorològic, ja que el terme de gota freda el consideren imprecís. La veritat és que al marge de la denominació que s'utilitzi, els danys que poden ocasionar aquest tipus de pluges torrencials no depenen únicament de la seva intensitat, sinó també de l'estat del sòl.

En vessants amb molta pendent i desproveïts de vegetació, l'aigua corre molt ràpidament i arrossega amb força la terra, fet que provoca una gran erosió. Si, a més, els vessants acaben en una vall encaixada, pot formar-se una gran riuada que empeny amb força tot el que troba. En la zona mediterrània espanyola és freqüent que els llits dels rius es mantinguin secs molts mesos a l'any i que siguin ocupats per cultius o edificacions. Això motiva que en les grans crescudes els danys siguin majors: d'una banda, perquè es destrueix el que hi havia construït; d'una altra, perquè s'impedeix la sortida lliure de l'aigua i es fa més gran la crescuda.

En canvi, en vessants suaus i coberts de vegetació, l'aigua que cau és frenada per les plantes i absorbida amb més facilitat pel sòl, amb la qual cosa baixa pel vessant menys aigua i a una velocitat menor. L'erosió resulta així també molt menor. D'aquí ve la importància de mantenir els boscs i la coberta vegetal del terreny per a prevenir els danys que produeixen els fenòmens climatològics violents.

Què cal fer si ens sorprèn en la carretera

• Cal atendre les informacions de les emissores de ràdio locals o informar-se de la situació meteorològica en les zones on ens hem de desplaçar.
• Hem d'evitar viatjar de nit, i si ens veiem obligats a fer-ho, conduirem amb prudència comprovant el funcionament dels frens periòdicament.
• No hem de creuar en cotxe, encara que coneguem perfectament el traçat, les carreteres inundades o els ponts ocults per les aigües.
• Si hem de conduir per una zona inundada, ho farem molt lentament i en primera marxa, per a evitar que el motor es mulli i arribi a parar-se. Tindrem en compte que els frens funcionen malament amb les rodes encara xopes després de travessar un terreny inundat.
• Quan l'aigua arribi a l'eix del vehicle o se situi per damunt dels genolls, n'haurem de sortir i dirigir-nos a zones més altes. Si trobem dificultats per a obrir les portes, caldrà evacuar-lo per les finestres sense perdre el temps.
• Prestarem atenció als moviments de terra, clots, fils de conducció elèctrica i, en general, a tots els objectes caiguts.
• Si el motor s'ha aturat i no és possible tornar-lo a arrancar, caldrà encendre els llums d'emergència (doble intermitent) i empènyer el cotxe cap a la cuneta, si les condicions permeten fer-ho, per a tractar de treure el vehicle tot el que puguem de la calçada. Les ràfegues de llum llarga poden servir també per a demanar auxili de nit. No oblidi el codi Morse de socors: tres ràfegues curtes, tres llargues i tres curtes (SOS). Potser algú entendrà el que signifiquen aquestes llumades.

Consells per a minimitzar els danys de la gota freda

• Convé revisar la teulada i els baixants d'aigua, així com la cuneta o sèquia pròxima a la casa, evitant tota acumulació de runes, fulles, terra, etc.
• Cal estar proveït d'una llanterna amb piles de recanvi, una ràdio de piles, una petita farmaciola de primers auxilis i els medicaments que s'usen habitualment, sense oblidar aliments i roba d'abric.
• S'han de retirar de l'exterior de la casa mobles i objectes que puguin ser arrossegats per les aigües i col·locar tots els productes tòxics (herbicides, insecticides, etc.) fora de l'abast de l'aigua.
• És important sintonitzar les emissores de ràdio locals per a estar informat i seguir les normes sanitàries d'higiene (sobre neteja, alimentació...) que dicten les autoritats.
• Si s'observa alguna possibilitat d'inundació sobtada en la zona, cal marxar immediatament a un lloc més segur, no esperar instruccions i notificar a les autoritats el perill.
• S'han de localitzar els punts més alts de la zona en què ens trobem, per a pujar-hi en cas de riuada.
• S'han de desconnectar els aparells o equips elèctrics, però només els tocarem si no estem mullats o trepitjant aigua.
• Passat el perill i abans de tornar definitivament a la casa, cal efectuar una inspecció per si hi hagués risc d'enfonsament o haguessin apareguts clevills, deformacions en els murs, etc.

Els incendis forestals.

El foc no és un problema ecològic sinó un problema social: Històricament la nostra societat ha associat el foc com un element negatiu per definició i que únicament podia perjudicar l’ésser humà i el seu entorn. En realitat no és així; en els boscos mediterranis esdevé simplement un factor ecològic més i existeix des de sempre.
El foc no és res més que un dels diferents agents de pertorbació que actuen sobre el bioma d’un territori i per tant la freqüència d’aquest és el factor més determinant a l’hora de valorar-ne els seus efectes.

La gran majoria dels incendis que es produeixen sobre el nostre país tenen una extensió limitada però en alguns casos aquests afecten grans proporcions i devasten àrees molt importants. Aquests van sempre associats a unes condicions ambientals determinades, primerament per una sequera prèvia i a una situació de vents de ponent que arriben a Catalunya amb un contingut d’humitat molt baix.

Segons les característiques del medi, de les condicions meteorològiques i el tipus de combustible es poden produir diferents tipus d’incendis. Els principals tipologies són:

• Incendis de subsòl: Es propaguen per subsòl cremant arrels, rebasses, llavors i matèria orgànica que es troba en el subsòl. És un foc lent i de difícil apagar.
• Foc de superfície. Avança ràpidament cremant els matolls (el més benevol).
• Foc de capçades. Antorxeig, es cremen les copes dels arbres sense afectar el matollar.
• Foc de capçada i superfície. És el més destructor, combinació dels dos anteriors.

Els principals efectes són:
(els efectes dels incendis són molt diversos i caldria explicar-los molt més detalladament)

Sobre els sòl:

Els principals efectes que té sobre el sòl és la combustió de la matèria orgànica que hi ha, la reducció de la infiltració i un augment del risc d’erosió.

Sobre la vegetació:

Els efectes més importants del foc sobre la vegetació és la destrucció de la biomassa i la mortalitat d’individus.
Com a conseqüència d’aquest agent de pertorbació les espècies mediterrànies adopten diferents estratègies o mecanismes alhora d’afrontar els incendis. La rebrotada i la germinació .
Sobre la fauna:

El foc efecte la fauna de dues maneres diferents. En primer lloc cal tenir en compte la mortalitat directe d’espècies que no han pogut fugir. Aquesta depèn de:

- velocitat, intensitat i extensió del foc
- del comportament i capacitat de fugida de l’espècie
- de l’estació de l’any (en època de cria la mortalitat augmenta)
- moment del dia per algunes espècies.

Les espècies que tenen una mortalitat directe més elevada a causa del foc, són els amfibis i rèptils perquè no són a temps a enterrar-se ni escapar del foc.

Un segon efecte és la mortalitat indirecte a causa de:

- canvi dràstic en l’estructura de l’hàbitat
- del microclima
- disminució de la disponibilitat de refugi
- disminució de l’aliment
- el nius estan més exposats als depredadors.

Tot i que es considera que els incendis forestals són un agent més de l’ecosistema mediterrari, fins arribar al punt que actua com si es tractés d’un sistema depredaor-presa la vegetació s’ha anat adaptant a ell, han evolucionat paral•lelament. El foc no és res més que un factor més de pertorbació com poden ser les grans nevades, onades de fred o aiguats, que provoquen una alteració més o menys important sobre els medi.
El que ara ens hem de preguntar és fins a quin punt l’home ha fet variar la freqüència i tipologia dels incendis ja que encara que el foc sigui un element natural, una freqüència superior al normal pot tenir importants efectes sobre el futur dels nostres boscos.
Períodes de retorn massa curts no permeten el retorn a la situació inicial dels ecosistemes és a dir, que si es produeixen cada pocs anys els boscos no es poden regenerar i es queden en les situacions primàries de l’estadi de la succeció, queden com a matollars.

Per tal d’augmentar el període de retorn dels incendis s’ha d’actuar reduint la quantitat de combustible dels nostres boscos. Existeixen diverses tèctiques de desbrossament com les mecàniques o manuals, però una de les tècniques més econòmica i més respectuosa amb l’entorn és la ramaderia extensiva (ja sigui amb vaques, cabres, rucs...).

Les plantacions d'eucaliptus empobreixen el sòl per sempre?

Els eucaliptus són arbres de la família de les mirtàcies, originaris del sud-est d’Austràlia. Es va començar a extendre de forma important en el darrer segle als Països Catalans com a arbre de producció de fusta i com a arbre ornamental.

És un arbre de creixement ràpid, per la qual cosa és apreciat per la seva producció, viu en terrenys lleugerament àcids i tolera relativament bé la sequera. Una de les principals característiques és que és un arbre que pot viure en zones amb molt pocs nutrients, quan la majoria d’espècies no i podrien viure. Es per aquest fet fa que un cop s’arrenquin i es plantin altres arbres aquests no pugin prosperar, i sembli que els eucaliptus siguin els responsables d’aquest empobriment del sòl. No pel fer que els eucaliptus hagin empobrit el sòl, sinó que el terra inicialment ja era molt pobre.

El Mediterrani: El Mare Nostrum lluita per la seva salvació

La construcció incontrolada en la costa, la contaminació procedent de la indústria i dels abocaments de petroli, i la sobrepesca, els principals problemes del Mediterrani

En les costes del mar Mediterrani viuen més de 130 milions de persones. Les seves aigües han bressolat el naixement de civilitzacions i han recollit les cendres de pobles extingits, i els seus 46.000 quilòmetres de litoral, anhelat per distintes potències, han estat punt de conflicte i generador de guerres al llarg de tota la història. Però de testimoni d'epopeies i enfonsaments ha passat a ser un pacient moribund, i s'ha convertit en un problema que pesa en la consciència dels països que hi tenen el seu estendard, els seus ports, ciutats, destins turístics i clavegueres. N'hi ha prou d'observar el mapamundi per a adonar-se de les reduïdes dimensions del Mediterrani, però no ens deixem enganyar i reflexionem sobre algunes xifres: banya 3 continents -Europa, Àsia i Àfrica-, concentra 20 estats amb 400 milions d'habitants, alberga la major diversitat biològica d'Europa, és el primer destí turístic del món, suporta el 50% del tràfic marítim global, hi desemboquen centenars de rius, alguns tan importants com el Nil, el Roine, l'Ebre o el Po -un 85% d'ells amb aigües contaminades-, conté un nivell de plom 8 vegades superior als nivells oceànics, necessita 80 anys per a renovar les seues aigües, l'única sortida natural de les quals és l'estret de Gibraltar, i està en el punt de mira de desenes d'ONG que es comuniquen en, almenys, 22 llengües diferents. A aquestes xifres es poden sumar les innumerables reunions, manifestacions, denúncies i trobades que ha provocat el seu estat, tan lamentable, que va portar el científic Jaques Cousteau a exclamar a finals dels anys 60: "El Mediterrani es mor". I per a evitar-ho, des de 1976 els països mediterranis intenten posar-se d'acord per a aprovar el Conveni de Barcelona, comprès en 7 protocols d'actuació, que necessàriament han de ser subscrits per almenys tres quartes parts d'ells per a entrar en vigor.

Principals amenaces

Més de 20 anys d'actuacions no han aconseguit prevenir la degradació de l'ecosistema; i ara les denúncies se centren en el fet que s'han gastat massa esforços a mesurar el nivell de contaminants i la seva localització, i cap a combatre'ls. Encara que també es coincideix que proliferen les mesures i es multiplica la conscienciació dels agents implicats.

Organitzacions ecologistes i defensores del desenvolupament sostenible i institucions governamentals, encara que diferint en les solucions, coincideixen a assenyalar els principals problemes a què s'enfronten. Es resumeixen en la construcció incontrolada en la costa, la contaminació procedent de la indústria i dels abocaments de petroli, i la sobrepesca. A aquests cal afegir l'eutrofització en les desembocadures (increment de substàncies nutritives en aigües dolces que provoquen un excés de fitoplacton i un descens d'oxigen), la intoxicació produïda principalment pels metalls pesats, compostos orgànics, olis i greixos i l'augment de residus plàstics.

Aquesta amenaça es mesura en l'aigua, però també les riberes sofreixen les conseqüències del canvi climàtic, i cada vegada són més extenses les zones afectades per la desforestació, l'esgotament de terres cultivables, la salinització, l'erosió i la pèrdua d'hàbitat. El mar de Ligúria (Itàlia), la costa turca i el mar Egeu són els llocs més degradats, segons estudis d'organitzacions ecologistes. En els darrers cinc anys s'han sumat a la llista de zones que necessiten protecció urgent, la costa italiana de l'Adriàtic, la que hi ha entre Síria i la desembocadura del Nil, la que uneix la desembocadura del Roine a França amb Espanya i el litoral espanyol des de Barcelona fins a València.

Costa espanyola

El problema mediterrani és global i les dades es mesuren de forma uniforme, excepte les que afecten les costes. A aquest camp pertany l'estudi dut a terme el passat març per un grup de científics espanyols, que van concloure que el 47% de les aigües de la costa mediterrània espanyola estan afectades per sediments de substàncies químiques utilitzades en productes habituals d'higiene i de neteja domèstica, la contaminació de les quals pot afectar el sistema hormonal i la reproducció de la fauna marina.

Adéu a la tonyina roja

Sens dubte, els principals afectats per l'estat de les aigües mediterrànies són la flora i la fauna marítima. Entre els més perjudicats destaca el tan cobejat túnid, que ha vist disminuïda la seua població en un 80% en els últims anys. La pèrdua d'aquest exemplar crida l'atenció, però també resulta fonamental recordar la dificultat que troben la majoria de les espècies de pesca per a la seva recuperació, ja que s'enfronten a sistemes de setge industrialitzat que ralentitzen el seu desenvolupament. Dins de l'amenaça registrada, s'inclouen 58 espècies marítimes, 6 de rèptils, 17 d'aus i 22 de mamífers, entre els quals es comptabilitzen els 3 tipus de balenes que solquen les seves aigües i un tipus de dofins.

SUPORT: El Conveni de Barcelona:

El pla d'acció per a salvar el Mediterrani està marcat pel seu ritme lent. Es va aprovar el 16 de febrer de 1976 i va entrar en vigor el 12 de febrer de 1978, amb el nom complet de Conveni de Barcelona per a la Protecció del Medi Marí i de la Regió Costera del Mediterrani (Barcon). El van rubricar vint estats costers i la Comunitat Europea. El 10 de juny de 1995 es van incloure en el Conveni diverses esmenes per a adaptar el seu contingut als canvis que el Mediterrani ha patit en els últims anys, però el nou text encara no ha entrat en vigor. El conformen set protocols, però tan sols un d'ells ha estat ratificat; de fet, en l'última de les reunions bianuals que va tenir lloc l'octubre de l'any passat a Mònaco, es va acordar un nou termini perquè els governs firmessin de primer, i apliquessin després, les clàusules subscrites. Només el Protocol sobre cooperació per a combatre en situacions d'emergència la contaminació es troba en vigor, tots els altres estan pendents de posar-se en marxa. Els protocols al·ludeixen la prevenció i l'eliminació de la contaminació del mar Mediterrani (Protocol sobre abocaments des de vaixells), que a mesura que passen els anys, ha d'adaptar les seves mesures a les noves pràctiques il·legítimes amb el medi ambient, com abocar els dipòsits de les plantes incineradores de fems; les zones especialment protegides i la diversitat biològica en el Mediterrani (Protocol ZEP); la protecció contra la contaminació causada per fonts i activitats situades en terra (Protocol sobre contaminació d'origen terrestre); la contaminació que resulta de l'exploració i explotació de la plataforma continental, del fons del mar i del seu subsòl (Protocol sobre fons marins); i la contaminació causada pels moviments transfronterers de rebutjos perillosos i la seva eliminació (Protocol de residus transfronterers).

El turisme també n'és responsable

El Mediterrani rep cada any 220 milions turistes que busquen en les seues belles costes el descans anual, i que no són aliens a la degradació de la riquesa natural i cultural de les seues costes i aigües. Per això, organitzacions ecologistes com Adena aposten per introduir conceptes que ajudin que el deteriorament de la naturalesa s'aturi o es reverteixi. Estimen que tota la indústria del turisme -des d'operadors fins a autoritats locals- han d'aconseguir un compromís que garanteixi el desenvolupament turístic de totes les regions. Com a mínim, això significa una protecció adequada de les àrees claus per a la conservació de la biodiversitat, un no-desenvolupament en els llocs més crítics d'aquestes àrees i un desenvolupament beneficiós per a les comunitats locals. Segons una anàlisi presentada per Adena, a l'any 2005 països com França, Itàlia i Espanya continuaran en les llistes de principals destinacions de vacances, mentre que el Marroc, Tunis, Grècia, Turquia i Croàcia experimentaran un massiu boom turístic. Això propiciarà que continuïn l'erosió del sòl, les creixents descàrregues de contaminants en l'oceà, la pèrdua d'hàbitat natural, una pressió creixent sobre les espècies amenaçades, i també una elevada vulnerabilitat als incendis forestals i un increment de la contaminació acústica. També els estiuejants posen en perill els recursos d'aigua dolça: en èpoques no vacacionals un ciutadà espanyol gasta 250 litres d'aigua al dia, mentre que un turista utilitza fins a 880 litres d'aigua (són responsables d'aquest augment l'ompliment de les piscines de complexos hotelers, les dutxes de les platges...).

Carburants i medi ambient: Combustibles més respectuosos amb el nostre entorn

El passat 1 d'agost va desaparèixer de les estacions de servei la gasolina súper. Es va reemplaçar per un carburant de característiques similars que substitueix el plom per un additiu compost de sals de potassi, que no conté metalls pesats i que es considera més adequat per protegir el medi ambient.

Aquest nou combustible es destina als motors dels vehicles que no suporten l'anomenada gasolina verda i el seu preu és similar, malgrat que el cost de producció és superior, ja que es compensa amb la seva menor fiscalitat. L'Associació Espanyola de Productes Petrolífers calcula que la nova súper 97, la nova súper o l'ecosúper 97 -el seu nom depèn de la companyia que la subministra- es comercialitzarà durant dos anys, termini durant el qual les petroleres esperen que desapareguin pràcticament tots cotxes que només admeten gasolina amb plom, el cens dels quals assoleix en aquests moments el milió i mig de vehicles.

Programa europeu Auto oil

La substitució de la gasolina súper per una altra de més respectuosa amb el medi ambient respon al propòsit marcat pel Parlament Europeu entre 1994 i 1999, quan es va plantejar la lluita contra la contaminació atmosfèrica com a punta d'espasa a favor de la salut pública i del medi ambient. Els esforços es van centrar en modificar la legislació comunitària sobre emissions contaminants de vehicles per convertir-la en la més estricta del món. Van tenir present que els seus agents contaminants -òxids de carboni i de nitrogen, hidrocarburs i partícules- s'associen a malalties com el càncer, dificultats respiratòries, problemes oculars, malalties cardiovasculars i migranyes. També corroeixen materials -més d'una catedral erosionada- i ataquen tot tipus de vegetació. De fet, la Comissió calcula que els costos externs, inclosos els mèdics que esdevenen de la contaminació atmosfèrica causada pels vehicles de motor, assoleixen el 3% del producte interior brut de la Unió Europea. En aquest context es va posar en marxa el programa Auto oil per millorar la qualitat de l'aire limitant les emissions dels vehicles. A més de la Comissió Europea, hi participen la indústria de l'automòbil i la petrolera, i s'ha marcat l'any 2005 com a data límit per rebaixar l'emissió de diòxid de carboni per quilòmetre a 2,27 grams en els vehicles de gasolina i a 0,74 grams en els de gasoil.

Substàncies nocives per al medi ambient dels automòbils de gasolina

Al costat dels problemes de salut, es calcula que els vehicles de motor representen la font de més contaminació ambiental, ja que són els principals generadors de monòxid de carboni (CO), òxids de nitrogen (NOx), compostos orgànics volàtils (cov) i gasos responsables de l'efecte hivernacle (CO2 i metà). Malgrat els esforços per reduir els additius de plom en els combustibles, les emissions de compostos de plom encara constitueixen un problema de la qualitat de l'aire. Els vehicles de motor hi contribueixen amb altres contaminants tòxics com el benzè, el butadiè i altres carcinògens associats a petites partícules sòlides emeses pel tub d'escapament. L'Agència de Protecció Ambiental dels Estats Units ha configurat una llista amb les 20 substàncies més perilloses per al medi ambient en ordre decreixent d'amenaça. Dels primers cinc elements (plom, arsènic, mercuri, clorur de vinil i benzè) dos estan associats amb els carburants: el plom i el benzè. A més, la gasolina en genera d'altres de contaminants a través dels seus vapors i mitjançant la combustió. L'evaporació del combustible en algunes parts del sistema motriu contribueix a l'emissió global d'hidrocarburs en un 30% del total de les emissions de fonts mòbils.

Els vehicles d'avui, també del futur

Els prototips dels automòbils del futur incorporen ja tecnologies més netes que els hidrocarburs amb què va créixer el parc automobilístic: carrosseries folrades amb costoses cel·les solars, motors impulsats per bateries pesades o cel·les de combustible o una combinació d'algunes o totes... Però siguem realistes. Encara que no queda lluny el dia en què les energies alternatives reemplacin el motor de combustió interna, els mecanismes de gasolina i dièsel encara dominaran els camins durant diversos decennis. El preu del petroli continua sent inferior al d'altres energies i hi ha una enorme infraestructura econòmica entorn d'aquest combustible: refineries, gasolineres, indústria automobilística, tallers mecànics, etc. Milers de feines depenen d'aquesta energia directament o indirectament i un canvi dràstic seria imprudent. Tot indica que l'evolució que experimentarà l'automòbil en un futur proper se centrarà en incrementar la seva eficiència energètica, és a dir, en el fet que rendeixi més amb menys gasolina.

Plantes interiors que ajuden el medi ambient

Les plantes, els pulmons del nostre sufocat planeta Terra, s'han encarregat durant milions d'anys de transformar el diòxid de carboni, amb ajuda de l'energia solar, en carbohidrats i oxigen. La NASA va estudiar les plantes d'interior que són capaces de neutralitzar els contaminants comuns dins les cases, com el temut benzè i el monòxid de carboni. La conclusió va ser que plantes com les dracenes (D. Janet Craig, D. Marginata, D. Massangeana, D. Warneckii), l'heura anglesa (Hedera helix) i alguns crisantems (Chrysantheium morifolium) són poderosos absorbents. Considereu també el poder anticontaminant de les plantes d'interior, a més del seu aspecte decoratiu, la propera vegada que en compreu alguna.

Consultar el preu de la gasolina a través del mòbil

Gràcies al conveni signat entre la Secretaria d'Estat d'Economia, Energia i Pime amb les principals operadores de telefonia mòbil, els usuaris poden consultar els preus de la gasolina a les diferents estacions de servei a través del mòbil.

La informació actualitzada setmanalment serà difosa per les operadores mitjançant missatges curts SMS, WAP, Internet o qualsevol altre procediment, sense cap cost afegit per a l'usuari. Aquesta informació s'assenyalarà en funció de la ubicació de l'usuari i en un radi d'acció determinat ordenada segons els criteris de distància a una gasolinera, el tipus de combustible o el preu.

Reducció, reutilització i reciclatge de rebuigs

L'enginyeria ecològica relacionada amb l'automoció també busca alternatives realistes al greu problema de contaminació que suposen els rebuigs dels automòbils. S'imposen la reducció, la reutilització i el reciclatge d'aquells materials. I és que precisament la protecció de l'entorn es considera un element crític del funcionament de la indústria de l'automoció. Per això, per valorar els beneficis econòmics, cada vegada es tenen més en compte aspectes mediambientals, a més del cost, la qualitat i l'ús dels materials. La tendència a la reutilització comença a proliferar: els huaraches o sandàlies amb sola de pneumàtic són un exemple de la reutilització de pneumàtics. Es col·loquen pneumàtics picades a la pista d'alguns hipòdroms d'Anglaterra per esmorteir el cop de les peülles dels cavalls contra el terra. El ferro de la carrosseria, xassís, motor, sistema de transmissió, etc. també és reutilitzable. Tanmateix, la majoria dels plàstics i fibres sintètiques de l'interior de l'automòbil resulten difícils de reciclar o reutilitzar.

La tortuga autòctona torna a Banyoles

ACN L'estany de Banyoles tornarà a tenir tortugues autòctones, una espècie desapareguda des de fa més de quaranta anys a aquesta zona. Durant aquest 2010, està previst que se n'alliberin més d'una vintena procedents del Centre de Recuperació de Tortugues de l'Albera a Garriguella (Alt Empordà) en una prova pilot que s'inscriu en el projecte europeu Life impulsat des del Consorci de l'Estany. Les tortugues alliberades portaran ràdio emissors per fer-ne el seguiment i en cas que la seva adaptació sigui l'esperada, que es preveu que sí, se n'alliberaran més durant els pròxims anys fins a tenir una població estable. Banyoles es convertirà així en la quarta zona a Catalunya que recupera aquest rèptil.

La tortuga d'estany (Emys orbicularis) ha habitat les aigües de Banyoles des de fa 6.000 anys, tal com demostren els fòssils que es conserven d'aquesta espècie a la comarca, però des de fa quatre dècades que ha deixat de viure-hi de forma permanent. En els últims anys només se n'han observat alguns exemplars aïllats, que podrien ser fruit d'alliberaments de particulars però en cap cas es pot parlar d'una població estable. Ara, el segon projecte Life de la Unió Europea que s'impulsa des del Consorci de l'Estany, que anirà del 2010 fins al 2013, preveu la reintroducció d'aquesta espècie amb l'ajuda del Centre de Recuperació de Tortugues de l'Albera (CRT) a Garriguella (Alt Empordà).

Es tracta d'una prova pilot que consistirà en l'alliberament de 25 exemplars de tortuga d'estany amb radio emissors per poder-ne fer el seguiment i veure la seva adaptació al nou hàbitat, que es preveu que sigui favorable. Segons explica el responsable del CRT, Joan Budó, l'acció de l'home ha provocat en gran mesura la desaparició d'aquesta espècie. En el cas de Banyoles, tot fa pensar que la culpa la té l'expansió de l'agricultura extensiva entre els anys 40 i 60, amb camps de conreu que arribaven a tocar de l'estany. 'La tortuga necessita l'aigua però també un espai a fora per poder fer les postes; si a aquest espai hi ha una activitat agrícola important, la població no es regenera'.

Ara, però, els terrenys agraris a tocar han desaparegut i el més important, s'han recuperat una zona d'aiguamolls i llacunes a Can Morgat a Porqueres, al costat de l'estany, que poden ser molt idònies per a la reproducció d'aquest rèptil, que pot arribar a fer 20 centímetres. Si la prova pilot funciona, en els pròxims tres anys s'aniran alliberant exemplars de l'Albera fins a tenir una població estable d'un centenar d'exemplars adults.

Tortugues de dos anys per sobreviure als depradadors

Una tortuga recent nascuda pesa uns dos grams i és una autèntica delícia per als seus depredadors \u0096carpes, black-bass o ocells aquàtics- que no dubten en cruspir-se-la. Per evitar això, el CRT alliberarà tortugues d'uns vuit centímetres de llargada, un tamany molt menys vulnerable a aquests atacs i odini per a la seva alliberació. Aquest centre ha aconseguit accelerar el procés de creixement fins al punt que en dos anys les cries assoleixen el tamany que en condicions naturals tenen amb quatre. Això és possible gràcies a uns aquàriums que eviten la seva hivernació durant el primer any de vida.

L'altra amenaça important és la tortuga de Florida (Trachemys scripta elegans), un exemplar molt agressiu, portador de malalties, que competeix directament pel mateix aliment i hàbitat. 'Aquesta tortuga exòtica roba les zones de sol i obliga a les autòctones a buscar altres espais', explica Budó, que recorda que per això caldrà retirar aquests exemplars de forma paral\u0095lela a la reintroducció de la tortuga d'estany i conscienciar a la població per evitar que n'alliberin més.

La tortuga d'estany ocupa una franja extensa d'Europa però només viu en poblacions molt aïllades entre elles. A Catalunya, per exemple, només n'hi ha a la Selva, als estanys de Sils, on es concentra la població més important i també al Delta de l'Ebre i al Baix Ter, a l'Empordà, on s'estan duent a terme projectes de reintroducció. Banyoles es convertirà en la quarta zona en aconseguir recuperar-la.

Les inundacions.

Les catàstrofes naturals solen deixar empremta a la història, però no a la memòria col·lectiva, sembla que després de grans desastres el que s’havia fet fins aquest moment s’ha de replantejar, però al cap d’un cert temps la lliçó apresa s’oblida. Una de les catàstrofes que ha causat i causa més danys i morts a nivell mundial són les inundacions.

Primer de tot per parlar d’inundacions és necessari tenir en compte què considerem una inundació. Una inundació es produeix quan els cabals d’aigua i sediments transportats pels rius i torrents superen els llits habituals i ocupen els terrenys adjacents. Així les aigües ocupen les zones més deprimides. Si la inundació adquireix grans dimensions s’anomena riuada o crescuda, és a dir, inundació es produeix en un punt concret i una avinguda a molts punts.

La crescuda i desbordament d’un riu no suposa cap mena de fet fora del que és normal, sinó que és una part natural de la seva dinàmica, caracteritzada justament per una alternança de períodes d’aigües baixes (en les èpoques més seques especialment l’estiu), d’estabilitat i crescuda.

Així aquest cicle es repeteix regularment, però la superfície d’inundació varia segons la intensitat de la crescuda, és a dir, inundacions de poca magnitud es poden produir cada pocs anys i a mesura que augmenta la magnitud de la inundació (més important) augmenta en principi el temps que tardarà a produir-se una alta inundació d’igual intensitat (el temps que transcorre entre dues inundacions de la mateixa intensitat s’anomena de temps de retorn).

Quines són les causes perquè es produeixen les inundacions?

Les causes que fan que es produeixin inundacions són molt diverses, i les podríem dividir en dos grans grups: causes naturals i causes antròpiques.

• Dintre les causes naturals hi hauria les pluges molt intenses (agreujades en principi pel canvi climàtic que es preveu que les precipitacions anuals es concentrin i les tempestes per tant siguin molt més intenses), fusió ràpida de la neu o el gel, pujada del nivell del mar, obturació de la llera (preses naturals)...

• Pel que fa a les principals causes antròpiques hi ha la modificació de la geometria del canal per obres a la llera, per canalitzacions, motes artificials, encreuaments amb vies de comunicació, impermeabilització del sòl...

La saviesa popular ha destinat a les zones que periòdicament queden negades com a camps de conreu, prats de dall... i allunyaven les seves construccions d’aquests indrets. Observant les construccions antigues no en veurem mai cap construcció en zones fondes o properes a les rieres o rius (exceptuant els molins que funcionaven aprofitant l’energia de l’aigua).

Des de l’antiguitat per evitar inundacions s’han realitzat diferents obres de defensa com motes artificials o dics, s’han condicionat les lleres, s’han construït noves lleres i s’han construït embassaments.

Aquestes obres que s’han fet i es fan serveixen per prevenir inundacions d’un determinat període de retorn (30, 50 o 100 anys), però no serveixen per a l’eternitat.

Sovint, l’aparent sentit de seguretat que les persones adquireixen després de la construcció d’una gran obra de protecció fa que hi hagi un gran i despreocupat desenvolupament. En aquestes circumstàncies, si es produeix una inundació, els danys poden arribar a ser més grans que la suma dels que haurien produït totes les inundacions evitades juntes.

Altres mesures que poden ajudar a evitar els efectes de les inundacions són: promoure la conservació dels sòls i de la vegetació per disminuir al màxim l’escolament superficial (afavorint l’infiltració) i promoure una bona ordenació del territori basada en una cartografia de riscs d’inundació ben feta.